Volver al listado de abstracts

Els Jueus a la corona d'Aragó a l’edat mitjana: Les Persecucions que van patir (13 de Setembre de 2016)




Acto nº 105
Tipo de acto Coloquios Sefardies
Fecha 13 de Setembre de 2016
Lugar
Titulo Els Jueus a la corona d'Aragó a l’edat mitjana: Les Persecucions que van patir (13 de Setembre de 2016)
Realizado por Francesc BOSCH, Dr. en dret. Historiador


Except:




ELS JUEUS A LA CORONA D’ARAGÓ A L’EDAT MITJANA: LES PERSECUCIONS QUE VAN PATIR

• AGRAÏMENTS PER L’INVITACIÓ.

• DISCULPES PER LA NO ASSISTÈNCIA MEVA QUAN TOCAVA.

• SÓC HISTORIADOR PERÒ NO ESPECIALISTA EN EL POBLE JUEU, ENCARA QUE VAIG CURSAR UN MASTER EN HISTORIA DE LES RELIGIONS.

• ENTRAM EN AL TEMA QUE M’EN ASSIGNAT, LI HE VULGUT CANVIAR EL NOM I EN LLOC D’INTITULA´L: “ELS PROGROMS A LA CATALUNYA DE L’EDAT MITJANA”, JO LI HE CAMVIAT EL NOM PER “ELS JUEUS A LA CORONA D’ARAGÓ A L’EDAT MITJANA: LES PERSECUCIONS QUE VAN PATIR”, EN RAÓ QUE LA PARAULA “PROGROM” ÉS MÉS PROPIA DELS HISTORIADORS DE LA CONTEMPORAÏNITAT Y PERQUÉ QUAN ESCOLTA AQUESTA PARAULA EN PORTA RECORDS MOLT DESAGRADABLES.

• TOTS ELS QUE ENS TROVEM SENTATS AVUI AL VOLTANT D’AQUESTA TAULA, SAVEM QUE DESPRÈS DE LA DESTRUCCIÓ DEL TEMPLE PELS BABILONIS EL POBLE JUEU (LA SEVA PART BENESTANT) VA SUFRIR EXILI A BABILONIA Y PROBABLEMENT ALLÀ ES VA ESCRIURE LA BIBLIA ARRANCANT DEL ANY 4000 (A.N.E.). AIXÒ SEGONS ELS HISTORIADORS ES VA PRODUIR AL VOLTANT DEL ANY 800 (A.N.E.) A BABILONIA, CONFORMANT-SE COM L’HISTÒRA DE UN LLINATGE: EL D’ABRAHAM

• DESPRÉS DE MÉS DE 70 ANYS DE CAPTIVERI ÉS VA ALLIBERAR EL “POBLE JUEU” QUE VA TORNAR A JERUSALEM I VA RECONSTRUIR EL TEMPLE QUE VA TORNAR A SER EL CENTRE RELIGIÓS DE LES TRIBUS D’ISRAEL FINS QUE LES LEGIONS ROMANES AL ANY 70 EA, EL VAN ARRASSAT I DESTRUIT DE SOCA ARREL, FET QUE COMPORTA DUES COSES: 1) LA DIÁSPORA DEL POBLE HEBREU EN DOS DIRECCIONS: ELS QUE ES VAN DIRIGIR A L’EUROPA CENTRAL ORIENTAL I, ELS QUE ES VAN QUEDAR AL VOLTANT DE LA MEDITERRÀNIA, 2) EL CANVI DEL SISTEMA DEL CULT HEBRAÏC QUE PASSAR A PRACTICAR-SE EN LES SINAGOGAS (MAI MÉS ÉS VA CONTRUIR UN TERCER TEMPLE).

• L’ANTERIOR NO VOL DIR QUE EL JUEUS PER LES RAONS QUE FOSSIN NO VAGIM DEIXAR ISRAEL AMB ANTERIORITAT PERÒ NO HO VAN FER MASSIVAMENT.

• AQUESTA XERRADA REPASSARÀ, BREUMENT, LA HISTÒRIA DEL JUEUS A CASA NOSTRA EN UNA ÈPOCA INTERESSANT: L’EDAT MITJANA, FINS EL LLIMIT DEL COMENÇAMENT DE LA MODERNA, PERQUÈ ENS AUTAREM AL FATÍDIC ANY DE 1492, EL LLINDAR DE L’EDAT MODERNA, EN QUE VAN ESSER EXPULSATS DEL SEU PAIS PER LA REINA DE CASTELLA ISABEL I AMB L’ANUÈNCIA DEL SEU ESPÓS EN FERRAN II D’ARAGÓ, AMB LA CONNIVÈNCIA DE L’IGLÉSIA DE ROMA Y DEL CARDENAL CISNEROS, A PESAR QUE FORMAVEN PART INDISOCIABLE DE LA NOSTRE HISTÒRIA, PERQUÉ, AL CAP I A LA FI, EREN NOSALTRES MATEIXOS, I LA MAJORIA, AL CAPDEVALL, NO S’EN VAN ANAR EL 1492, ENCARA VAN PERDER, AL MEINYS EXTERNAMENT, LES SEVES ARRELS RELIGIOSES.

• PELS JUEUS, ESPAÑA PORTAVA EL NOM DER SEFARAD, NOM QUE S’ESMENTA A LA BIBLIA (PROFECIES D’ABADIES), I EL PRIMER EN FERO VA ESSER EN JONATAN BEN UZIEL (COMENTARISTA BIBLIC DELS SEGLES II Y III EA) QUE APARAEIXEN EN EL TRACTAR “BABA BATRA” DEL TALMUD. TAMBÉ HI HA UNA REFERÈNCIA LA HISPANIA ROMANA, AL PRIMER LLIBRE DELS MACABEUS (8.3).

ELS BONS I ELS MALS TEMPS DELS VISIGOTS

• DESPRÉS DEL PERIODE ROMÀ ELS SEGLES IV I V, I D’ENTRAR A L’EDAT MITJANA AMB LA CAIGUDA DE ROMA, NAIX EL PERÍODE VISIGÒTIC QUE SERÀ UN PERIODED DE BONS I ELS MALS TEMPS, SENT EL REI ALARIC II EL PRIMER QUE ES PREOCUPÀ DE LA CUESTIÖ JUEVA AL REGULÀ ELS DRETS I ELS DEURES DE LA POBLACIÓ JUEVA, ENCARA QUE UN ALTRE REI, SISEBUT VOLGUÉ ERRADICAR A TOTS EL JUEUS DEL SEU REILME (612-621) I PROVOCAR EL PRIMER GRAN EXODE DELS JUEUS HISPANS. EL REI RECESVINT VA REACTIVAR LA VIOLÈNCIA ANTIJUEVA I SER EL PRIMER REI VISIGOT DE HISPANIA EN “CREMAR JUEUS” (642-672), SISTEMA D’EXECUCIÓ QUE VA TINDRE EL TRISTE PRIVILEGI D’INAGUAR UNA LLARGA I PENOSA TRADICIÓ EN LA POLITICA RELIGIOSA, QUE VA SER LA CONDEMNA PER EXCEL.LÈNCIA DE L’INQUISICIÓ MEDIEVAL.

• UN ALTRE REI, EN VAMBA (672-680) Y A ARREL DE LA REVOLTA DE SEPTIMANIA, PER BÉ D’EVITAR UNA INTENCIÓ CLARAMENT SECESSIONISTA, VA PROVACAR L’EXPULSIÓ DEL JUEUS D’AQUELL TERRITORI.

• LA PRIMERA NOTICIA D’UN JUEU A BARCELONA ES TÉ MITJANÇANT L’ARQUEBISBE DE TOLEDO, AL MOMENT SEU PRIMADA DE HISPANIA, QUE VA SER L’INSPIRADOR I AUTOR DE MOLTS DEL CÀNONS ANTIJUEUS DE L’ÉPOCA QUE, A L’ENVIAR-LI AL BISBE DE BARCELONA EL SEU LLIBRA “PROGNOSTICON FUTURI SAECULI” AQUEST LI RETREU QUE HO HAGI FET PER UN COMERCIANT JUEU I EN RAÓ D’AIXÒ ES POT AFIRMAR QUE A LES DATES (VII) JA HI HAVIA A BARCELONA UN BARRI JUEU (CALL). TOT I AIXÒ L’INSCRIPCIÓ HEBREA MÉS ANTIGA A HISPANIA ÉS TROBA A TORTOSA EN UNA PICA D’ABLUCIONS (CIRCA IV I VII)

• ELS DARRER REIS VISIGÒTICS VAN PROPUGNAR MIDAS ANTIJUEVES PER POSSAR FI AL PROSELITISME DE LA RELIGIÓ JUEVA I PER DESTRUIR-LA. PER AIXÒ ÈS VAN DICTAR LLEIS DEFINITIVES PER ERRADICAR EL QUE QUALIFICAVEN DE”PESTA”, PROHIBINT-SE LLEGIR O RESAR LA TORÀ, FENANT-ALS-HI PAGAR MÉS IMPOSTOS. A TOT AQUEST SEGUIT DE LLEIS SI AFEGIREN ELS CANONS DEL XVII CONCILI DE TOLEDO (694) QUE ACUSAREN AL JUEUS D’ALTA TRAICIÓ I DE CONSPIRACIÓ CONTRA ELS CRISTIANS.

L’ANDALÚS I EL MIT DE SEFARAD

L’ENTRADA DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA (711) VA PROCOCAR L’ESFONSAMENT DEL REILME HISPONOVISIGÒTIC QUE VA SER ACOLLIT AMB JOIA PER LA POBLACIÓ JUEVA SORGINT EL MITE DE SEFARAD (VIII-X) ALS REILMES DE L’ANDALÚS I, APROFINTANT L’EPOCA D’ESPLENDOR DEL CALIFAT DE CORDOVA (ADB-AL-RAHMAN III), ELS JUEUS VAN PASSAR A SER PROTEGITS DEL MUSULMANS I AMB EL REINES DE TAIFAS ÉS VA INAGURAR L’EDAT D’OR DE LES LLETRES HEBREES. AQUESTA ÈPOCA SERÀ PER SEMPRE MÈS LLIGADA A SEFARAD I CONSTITUI EN UN MITE QUE ENCARA PERDURA AVUI DIA

• NO TOT FOREN FLORS I VIOLES DURANT L’OCUPACIO MUSULMANA DE LA PENÍNSULA, PERQUÉ LA PRIMERA REVOLTA JUEVA CONTRA ELS ÀRABS ÉS DONÀ A BCN, ARREL DE L’ESTIBLEMENT D’UN IMPOST QUE HAURIEN DE PAGAR EL JUEUS PER POGUER PRACTICAR LA SEVA RELIGIÓ.

• EL PRIMER MANUAL DE PREGARIES VINGUT DE BABILONIA EUROPA FOU REBUT PER LA COMUNITAT JUEVA DE BCN I UN JUEU TORTOSÍ REDACTA EL PRIMER DICCIONARI HEBREU-HEBREU DE LA HISTÒRIA (MAHBÉRET).

LES PRIMERAS COMUNITATS JUEVES CATALANES

• LES PRIMERAS COMUNITATS JUEVES (X-XIII) UBICADES A LA CATALUNYA VELLA LES TROBEM A GIRONA I BARCELONA AL X, EPOCA EN LA QUE VIVIEN BARREJATS AMB EL RESTA DE LA POBLACIÓ CRISTIANA, ENCARA QUE SEGLES MÉS TARD VIURIAN TOTALMENT, I A LA FORÇA SEPARATS I EN BARRIS EXCLUSIUS ANOMEMNATS “CALLS” (CARRER DEL JUEUS). EN EL CONCILI DEL LATERÀ DE 1079 ES VA PRODUIR EL TENCAMENT DELS CALLS.

• CARLEMANYA ELS HI VA ATORGAR EL DRET DE TENIR EL SEU PROPI REI (NASSI O PRINCEP) QUE FORA EXERCIT PELS GRAN RABINS, ELS PRO HOMS IL.LUSTRES I EL MAGNAT DE LES COMUNITATS JUEVES.

• A CATALUNYA L’ANY 852 FOREN ACUSATS DE TRAICIÓ PER LA DEVASTACIÓ DE LA CIUTAT (ÉS VA FORJAR EL MITE DEL JUEU TRAÏDOR), PERÒ EL COMTE RAMON BERENGUER VA CODIFICAR LA SEVA SITUACIÓ LEGAL (USATGES DE CATALUNYA DEL 1053 I 1071)

EL CIM DEL PODER JUEU A LA AL PRINCIPAT DE CATALUNYA (XIII)

• EL SEGLE XIII VA SER EL CIM DEL PODER DEL JUEUS CATALANS SENT AMB JAUME I QUE ÉS TROBAREN EN EL SEU MAXIM ESPLENDOR I COLABORAREM EN LA CONQUESTA DE SES ILLES I DE VALÈNCIA AJUDANT EN LA FINANCIACIÓ DE L’EXPEDICIÓ DEL REI A TERRA SANTA

• SAMUEL IBN TIBON (1150-1230) INSTALAT A LA POBLACIÓ DE LUNEL (PROP DE MONTPELLIER A LA CATALUNYA NORD) FOU EL RESPONSABLE DE L’ESCLAT DE LA POLÈMICA FILOSÒFICA I RELIGIOSA MÉS IMPORTANT DE LA EDAT MITJANA ENTRE JUEUS, AL TRADUIR “LA GUIA DEL PERPLEXOS” DE MAIMÒNIDES DE CORDOVA QUE PROPUGNAVA QUE L’ESTUDI DE LA FIOLOSOFIA PASSAVA A SER PRIORITARI PER LA FORMACIO INTEGRAL DELS JUEUS. EL POBLE JUEU CATALÀ PRIMER I EL EUROPEO DESPRÈS ENTRÀ A FORMAR DOS BANS: EL DELS JUEUS CULTES I ARABÒFONS MENTENIREM AQUEST FET PERÒ LA RESTA DE JUEUS ÉS VAN HORRORITZAR PERQUÉ DEFINIEN QUE L’ÚNIC A ESTUDIAR ERA LA BIBLIA I EL TALMUD (FOU UNA GUERRA ENTRE PROGRESISTES I CONSERVADORS) PORTANT AQUESTA GUERRA MAIMONIDIANA A POSICIONS QUE VAN DURAR 100 ANYS.

• A CATALUNYA EL REGIM AISTOCRÀTIC DELS NESIÏM DEL CALL DE BARCELONA VA PATÍ UNA REVOLUCIÇO OBERTA DINS DE LA MATEIXA COMUNITAT PERQUE UN GRUP DE JUEUS VA IMPUGNAR LA REGLAMENTACIÓ DE LA SINAGOGA E INTENTÀREN DEMOSTRAR L’OPOSICIÓ CREIXENT CONTRA EL PRIVILEGIS DEL NESIÏM, AL PRETENDRE MODIFICAR LES COLOCACIONS DE LES FAMILIAS DINS LA SINAGOGA I SUPRIMIR LES CESSSIONS DE PAS A L’HORA D’ABANDONAR EL TEMPLE.

• GIRONA VA SER ANOMENADA”MARE D’ISRAEL”EN RAÓ DE LA SEVA SÀVIA COMUNITAT JUEVA. L’ALJAMA VA PARTICIPÀ EN LES DESPESES DE CONSTRUCCIÓ I RESTAURACIÓ DE LES SEVES MURALLES. GIRONA VA SER UNA CIUTAT CONEGUDA PELS SEUS EXCE.LENTS POETAS LITÚRGICS, EL CABALISTES I EL TALMUDISTES (EL MÉS BRILLANT I UNIVERSAL DE LA HISTÒRIA DE TOT EL JUDAISME CATALÀ: EL RABÍ MOSSÉ BEN NAHMAN DE GIRONA QUE S’ESTUDIÀ A TOTES LES ACADÈMIES RABÍNIQUES DEL MÓN.

• SALOMÓ BEN ADRET DE BARCELONA (1235-1310) IRRADIÀ PER ALS JUEUS DE L’OCCIDENT MEDIAVAL EUROPEU, AIXÍ COM PER ALS DE L’ORIENT, UNA AUTORITAT JURÍDIQUE I MORAL QUE PERDURÀ FINS AVUI DIA, AL FER UNA DEFENSA VIGOROSA DE LES COMUNITATS JUEVES DEVANT DEL CONTROL ARBITRARI I DELS RECURSOS POSSAT DEVANT DELS TRIBUNALS CRISTIANS. EL REIS EN PERE II, EN ALFONS II, I EN JAUME II, VAN RECORRER A ELL PER DICTAR SENTÈNCIES EN DIVERSOS I ENREVESSATS CONFLICTES ENTRE JUEUS DE DIFERENTS COMUNITATS CATALANES. FOU LA MÀXIMA AUTORITAT RABÍNIQUE DE BARCELONAS, COMPARTIDA AMB EL SEU MESTRE, EL GRAN TALMUDISTE AHARON BEN JUCEF HA-LEVI (1235-1300) (NA CLARA, PELS CATALANS).

• SALOMÓ BEN ADRET, A PESAR DE LA SEVA FORMACIÓ FILOSÒFICA I CIENTÍFICA FOU UN JUEU AVESAR ESSENCIALMENT ALS ESTUDIS TALMÚDICS I A LA JURISPRUDÈNCIA RELIGIOSA, PER ELL LA TRADICIÓ TALMÚDICA PREVALIA PER DEMUNT DEL ESTUDIS SECULARS I FOU UN OPONENTS TANT DE L’INTERPRETACIÓ AL.LEGÒRICA DE LA BIBLIA COM EN LA DIRECCIÓ OPOSADA ALS CORRENTS EXTREMISTES DE LA MÍSTICA. REPRESENTÀ COM A NINGÚ LAS POSICIONS D’UN JUDAISME CONSERVADOR I TRADICIONALISTE BASAT EN LA PURA ORTODOXIA RELIGIOSA.

• ELS RABINS ANTIRACIONALISTES LI VAN DEMANAR PROCLAMAR UNA ANATEMA CONTRA AQUELLS QUE VOLIEN ESTUDIAR FILOSOFIA SENSE ABANS HAVER REBUT UNA BONA EDUCACIÓ RELIGIOSA ACABANT AIXÍ AMB LA CONTROVÈRSIA MAIMONIDIANA. HO VA FER EL 31/07/1305 JUNT AMB 30 RABINS MÉS DE LA COMUNITAT BARCELONINA COMPORTANT QUE DURANT 50 ANYS NO ÉS ENSENYÈS NI ESTUDIÈS FISICA I METAFÍSICA GREGA PER ALS JUEUS DE MENYS DE 25 ANYS, LLEVAT DE LA MEDICINA. ANATEMA AL QUE SI VAN OPOSSAR ELS RABINS DE PERPINYÀ: JEDÀIA HE-PENINI I MENÁHEM HA-MEÏRI (EL RABÍ CATALÀ DE LA TOLERÀNCIA), QUE FOREN UN GRAN OBSTACLE PER L’APLICACIÓ DE LA POLITICA RESTRICCIONISTA DE BEN ADRET.

• ROTGER VON BLUM, ROGER DE FLOR, PELS CATALANS, ALMIRALL DE LA COMPANYIA CATALANA D’ORIENT, FUNDADA PER LLUITAR A FAVOR L’EMPERADOR BIZANTÍ ANDRÓNICUS II, FOU JUEU.

ELS CALLS CATALANS I ARAGONESOS PER DINS

• ELS CALLS JUEUS VAN SER A LA FORÇA (III CONCILI LATERÀ DE 1179) ILLES HUMANES I ADMINISTRATUVES AUTÒNOMAS DINS DEL MUNICIPIS ON S’ENCABIEN I ELS SEUS HABITANS ((JUEUS), EL SEUS HABITANS, COM SERFS DEL REI, PAGABEN IMPOSTOS I NOMÉS RETIAN COMPTES A LA CORONA, SENT EL REI EL GARANT DE LA SEVA SEGURETAT I BENESTAR EN TEMPS DE VIOLÈNCIES I DE SOFLAMAS RELIGIOSES QUE CERCAVEN CONCERTIR-LOS O FORAGITAR-LOS DEL PAÍS

• ELS ESTATUTS DELS CALLS REGULAVEN LES SEVAS ORDINACIONS I LA PRÀCTICA LLIURE DE LA SEVA RELIGIÓ, AXÌ DONS, ACORDABAN LES LLEIS DE LA MORAL, LA RELIGIÓ, I ELS COSTUMS JUEUS.

• DISSORTADAMENT TENIM MOLT POCS DOCUMENTS DE LA SEVA QUOTIDIANITAT, POTSER PERQUÉ NO VAN TENIR TEMPS DE POSSAR-LOS PER ESCRIT, O PERQUÈ HEM PERDUT AQUEST ESCRITS EN LA REVOLTES I LES CREMADADES DELS CALLS.

• ELS JUEUS CATALANS A DINS DEL CALL TENIEN DRET A DISPOSAR DE SINAGOGUES, D’ESPAIS I EDIFICIS PER COMPLIR ELS MANAMENTS RELIGIOSOS ( ESCORXADOR, CARNISSERIA, , BANYS RITUALS O MIQVÉ, ESCOLES INFANTILS, ACADÈMIA RABÍNICA, FORNS PARTICULAR PER COURE ELS PANS ÀZIMS DE PASQUA, HOSPITAL O FUNDACIÓ PIA I UN CEMENTIRI EXCLUSIU).

• ALS CALLS ERA PERMESA LA TINENÇS, LA DIFUSIÓ I L’ÚS DELS LLIBRES SANTS, I SE’LS RESPECTAVA LA SEVA JORNADA DE DESCANS, EL DISSABTE, LES FESTES DEL SEU CALENDARI RELIGIÓS, LES CEREMONIES DE CASAMENT, CIRCUNSIÓ I ENTERRAMENT SEGONS LA TRADICIÓ JUEVA I EL SEUS RITUALS.

• LES CORTS DE TARRAGONA DE 1234 VAN PROHIBIR ALS JUEUS CONVERTIR-SE AL ISLAM I TAMPOC A L’INREVÉS. AL REI EN JAUME I VA ESTABLIR QUE AQUELL CRISTIÀ QUE ÉS CONVERTÍS AL JUDAISME FOS CREMAT VIU. ¡ELS TEMPS DEL PROSELITISME JUEU S’AVIA ACABAT! .

• EL CALL (CARRER O BARRI JUEU) ÉS A ON ES VIVIA I S’ORGANITZAVA LA COMUNITAT JUEVA (ALJAMA EN ÀRAB), FUNCIONAVAN AUTÒNOMENT DEL MUNICIPI AL QUE PERTANYIEN. ESCOLLIEN EL SEUS PROPIS MAGISTRATS Y CONSELLERS I LA MÁXIMA AUTORITAT ERA EL CONSELL D’ANCIANS (DE NUMERO VARIABLE SEGONS LES CIUTATS O POBLES), QUE ELABORABA I FEIA COMPLIR ELS ESTATUTS (TAQANOT) PER MEDI DEL CONSELLER EXECUTIUS (MUQADDEMIN). EL RABÍ PRINCIPAL ERA NOMENAT PEL COMTE REI.

• ALS CALLS, ELS AVUI SERVEIS SOCIAL DE LA COMUNITAT JUEVA CATALANA ERAN PRIVATS (DIFERÈNCIA AMB ALTRES COMUNITATS NO SENT DEL PRINCIPAT) I S’EXERCIAN LES SEVES TASQUES A TRAVES DE LES FUNDACIONS PÍAS (HEQDES), ENCARA QUE TAMBÉ HI HAVIA CONFRARIES O SOCIETATS BENEFÍQUES (HABUROT) QUE ÉS PREOCUPAVAN DELS JUEUS MÉS PROBRES DEL CALL. ELS HEQDESHIM I ELS BARBUROT FOREN DECISIUS EN DETERMINAT CALLS.

• PER CULPA DE L’ESGLÈSIA ROMANA I BASADA EN L’EVENGALI DE LLUC (6.35) DECLARÀ ELS PRÈSTECS AMB INTERÈS CONTRARI A LA LLEI DIVINA (ALEXANDRE III LLENÇA PENES D’EXCOMUNICACIÓ SOBRE ELS QUE ES DEDICASSIN A LA USURA). ELS JUEUS APARTATS DE DIVERSOS OFICIS I OCUPACIONS ÉS DEDICAREN A ACTIVITATS COMERCIAL (FEIENT CORRER EL DINER) I ENTRAREN AL LUCRATIU NEGOCI DE PRESTAR-LO AMB INTERÈS (AQUEST OFICI ESTÀ PROHIBIR ENTRE JUEUS PERÒ NO QUAN ES FA A GENTILS) ENCARA QUE AQUESTA PROFESSIÓ CONGRIAVA TOTA LA HOSTILITAT DEL POBLE I MOLTS DEL ATACS PATITS PELS CALLS (QUE NO ES PRODUÏAN TANT PER L’ODI REGILIÓS, Y ERA ATIAT PELS CAPELLANS DES DE LES ESGLÉSIES, ZI MÉS NO PR LA NECESSITAT DE’ESBORRAR DE LES LLISTES DEUTES I DEUTORS).

• EL TÒPIC DE JUEU PRESTADOR (USURER) A PASSAT ALS NOSTRES DIES A CAUSA DE LA QUANTITAT DE DOCUMENTACIÓ CONSERVADA. CADA CONVERSIÓ D’UN JUEU AL CRISTINAISME TENIA CONSEQUENCIES ECONÒMICAS PER LA PÈRDUA DE RECAPTACIÓ I PER AIXÒ LA CORONA ELS PROTEGIA PER RAONS D’INTERÈS ECONÒMIC I L’ESGLÈSIA HO BUSCABA PER QUESTIONS RELIGIOSAS I TAMBÉ ECONOMICA (DELME).

• ELS GRAN CALLS MANTENIEN BURDELLS EN PROSTITUTES JUEVES QUE SERVIEN PER MILLORAR O ARREGLAR LA VIDA SEXSUAL A CASA I ENCARA QUE S’HAN CONSERVAT POCS PAPERS SOBRE EL SEU FUNCIONAMENT S’HA PROBAT L’EXISTÈNCIA D’INTERMEDIARIS SEXSUALS (PROXENETAS).

• LA BIBLIA I EL TALMUD (MOT QUE SIGNIFICA ESTUDI O ENSENYAMENT) ÉS EL GRAN COMPENDI I SUMA DE LES OPINIONS I LES INTERPRETACIONS DELS RABINS EXPERTS EN QÜESTIONS RELIGIOSES ÈTIQUES COMPILAT ENTRE EL SEGLES I-VIII, ESCRIT EN HEBREU Y ARAMEU I ÉS UN RECULL JURISPRUDENCIAL DE PRIMER ORDRE AIXÌ COM UN CONTENIDOR DE TRADICIONS LEGÈNDARIES, HISTORIAS Y ANÈCDOTES EXEMPLARIZANTS QUE ILUSTREN D´UNA MANERA MÉS AMENA LA PART TEÒRICA I PURAMENT LEGAL DELS MANEMENTS BIBLICS. TÉ DOS COMPOSANTS: LA MISHNÀ (PRIMER COMPENDI DE TRADICIONS JURÍDIQUES DEL JUDAISME RABÍNIC DESTINADAS A INTERPRETAR I COMPLIMENTAR LA TORÀ), I LA GUEMARÀ (RECULL DE DISCUSIONS I OPINIONS FRUIT DEL DEBAT DELS RABINS SOBRE LA MISHNÀ).

• LA TORÀ ÉS LA LEI ESCRITA REVELADA PER DÉU, EN TANT QUE EL TALMUD ES LA LLEI ORAL QUE L’EXPANDEIX, LA COMPLEMENTA I L’EXPLICA I MAI PER DEFINICIÓ NO POT CONTRADIR-LA. HI HA DOS TALMUDS: EL DE BABILÒNIA (BABLI) I EL DE JERUSALEM (YERUSHALMI, OBRE DE CONSULTA I NO ‘ESTUDI A LES ACADÈMIAS MEDIEVALS A PARTIR DEL XIII), ÉS CONSIDERAT EL LLIBRE SANT DEL JUDAISME I D’UNIÓ DEL POBLE JUEU ARREU DEL MÓN.

• A LA CATALUNYA MEDIEVAL L’ESTUDI DEL TALMUD ES FEIA A LES YESHIVOT I PODIA DURAR DES DE UN SOL ANY O A UN QUANTS ANYS

COMENÇA LA BAIXADA ALS INFERNS (XIII)

L’AGENT MÉS ACTIU DE LA POLITICA ANTIJUEVA QUE VOLIA DEGRADER-LOS INTEL.LECTUALMENT, ISOLAR-LOS SOCIALMENT I ARRUINAR-LOS ECÒMICAMENT VA SER L’ESGLÉSIA ROMANA (INNOCENCI III).

• A CATALUNYA A LA MORT D’EN JAUME I (1276) VA SER QUAN LA SITUACIÓ DELS JUEUS CATALANS ÉS VA DEGRADAR, ELS SEUS HEREUS EN PERE II, ALFONS II I JAUME II, ELS VAN EXPRIMIR ECONÓMICAMENT I ELS VAN DEIXAR DESEMPARATS DAVANT UNA ENSULSIDA QUE JA NO VA TENIR ATURADOR FINS LA SEVA EXPULSIÓ EL 1492.

• A CATALUNYA L’ESGLÉSIA VA VOLER MARCAR LA ROBA DEL JUEUS PERQUÈ EREN INDISTINGUIBLES DEL RESTA DELS CATALANS (CANON 68 DEL CONCILI LATERÀ IV) PER AIXÒ SE’LS IMPOSÀ PORTAR MARQUES D’OPROBI A LA ROBA. ENCARA QUE LES MARQUES DIFERENCIADORES A LA ROBA LES VAN INVENTAR ELS MUSULMANS I A EUROPA CADA PAÍS VA DISSANYAR LES SEVES.

• EN RAMON LLULL EN EL SEUS ESCRITS CREIA HAVER DESCOBERT LA FORMULA PER CONVERTIR AUTOMÀTICAMENT TOTS EL HUEUS, ENCARA QUE ALGUNS CONCEPTES I MÈTODES DE LA DOCTRINA D’EN LLULL S’ASSEMBLEN ALS DE LA CÀBALA.

• EL PRIMER GRAN ATAC CONTRA EL CALL DE GIRONA EL VA INSTIGAR EL BISBE PERE DE CASTELLNOU.

• L’ANY 1283 ES VAN DEROGAR DE FORMA GENERALITZADA ELS PRIVILEGIS DELS JUEUS ATORGATS PER EN JAUME I

• A FINALS DEL XIII ES POSSAREN PORTES I FORRELLADS ALS CALLS CATALANS PER EVITAR ELS ATACS QUE COMENÇAVEN A SOVINTAJER CONTRA ELLS I ELS SEUS HABITANTS EL JUEUS.

EL SEGLE DEL DIABLE (XIV)

• EL XIV EL JUEUS CATALANS (I TOTS EL EUROPEUS) VAN HAVER D’INTERROMPRE MOLTES VEGADES L’ESTUDI DE LA LLEI (LA SEVA< FORMACIÓ) PEL SEGUIT DE CALAMITATS QUE ES VAN ESDEVENIR A TOT EL LLARG DEL XIV PER AIXÒ S’HA FET S’ANOMENAT EL SEGLE DEL DIABLE.

• A CATALUNYA EL SEGLE COMENÇA EN UN FET TRASCENDENTAL: EL DECRET D’EXPULSIÓ DELS JUEUS DE FRANÇA DE 1306 (FELIP IV EL BELL, EL MATEIX DE L’ANIQUILACIÓ DEL TEMPLERS). CATALUNYA ACULLI PART DELS JUEUS FRANÇESOS COM SI FOS UNA PREMOMICIÓ DEL QUE PASSARÍA QUASI DOS SEGLES DESPRÈS A LA PENÍNSULA.

• LA TRÀGICA HISTORIA DEL JUEUS A CATALUNYA AL SEGLE XIV VA VINDRE MARCADA PER TRES DATES NEGRAS: EL 1320, LA CROADA DELS PASTORELLS QUE VAN ATACAR LES VALLS ALTES D’ARAGÓ I LLEIDA; EL 1348 ELS EFECTES DEVASTADOR DE LA PESTA NEGRA (ELS JUEUS CATALANS COM LA RESTA VAN SER ACUSATS D’HAVER-LA CUINADA I ESTESA PER POSSAR FÍ A LA CRISTISANDAT); EL 1391 ANY QUE VA ESCLATAR PER TOTA LA PENINSULA ELS GREUS I DESVASTADORS AVALOTS ANTIJUEUS QUE, PER MORT O CONVERSIÓ FORÇOSA , VAN COMPORTAR LA DESAPRICIÓ DE MOLTS CALLS ENTRE ELLAS LA DESAPARICIÓ DE LES TRAS ALJAMES MÉS IMPORTANTS DEL PAÍS: BARCELONA, VALÈNCIA I CIUTAT DE PALMA.

• LA CROADA DES PASTORELLS ( EL NOM FA REFERÈNCIA ALS PASTORS DE BETLEM DE L’EVANGELI DE LLUC, QUE PER SER GENT SIMPLE VAN SER TRIATS PER DÉU PER REBRE LA BONA NOVA DEL NAIXEMENT DE CRIST) QUE EL 1320 VA ALERTAR LES COMUNITATS LLEIDATANAS DE LA MARXA INCONTROLADA DE GENTALLA DESVENTURADA I MISERABLE, QUE, A MÉS QUE ANAR A LLUITAR PER LA SEVA FE, FUGIA DE LA FAM DEL NORD D’EUROPA (FOU L’EDAT QUE ES CONEIX COM LA DEL PETIT FRED: MOLTES PLUJES, HUMITAT, MALES COLLITES, EPIDEMIES)

• A CATALUNYA A LES DESGRÀCIES ANTERIORS S´HI VA AFEGIR LA INFLUÈNCIA I L’ACCIÓ DE LES AUTORITATS INQUISITORIALS QUE VAN PERSEGUÍ SENSE PIETAT A JUEUS I CONCERSOS PENEDITS.

• D’ENTRE LA FOSCOR D’UN SEGLE NEFAST PEL JUDAISME CATALÀ I MALGRAT LES MORTENDATS I PERSECUCIONS, ENCARA VAN DESPUNTAR EL NOMS D’ALGUNS INTEL.LECTUALS JUEUS (ELS CARTÒGRAFS ABRAHAM I JAFUDÀ CRESQUES, EL TALMUDISTA NISSIN BEN RUVÉN, L’ASTRÒNOM JACOB BEN JOMTOV; EL GRAN FILÒSOF I LIDER COMUNAL BARCELONÍ, EN HASDAY CRESQUES, QUE FOU L’ENCARREGAT DE GESTIONAR EL SUPERVIVENTS JUEUS I LES RESTES DELS CALLS DESTRUÏTS PELS AVALOTS DE 1391), QUE FOREN EL DARRERS RAIGS DE LLUM D’UN SOL A PUNT DE PONDRE’S.

• A CATALUNYA EL 1354 EL JUEUS CATALANS VAN INTENTAR ASSOCIAR-SE PER EVITAR POSSIBLES NOUS ATACS DELS GENTILS I A BARCELONA I A LLEIDA SE’LS VA ACUSAR DE ROBAR I PROFANAR HÒSTIES CONSEGRADES EL QUE COMPORTÀ EN MOLTS CASOS AVALOTS I MATADISSES DE JUEUS PER PART DEL GENTILS CRISTIANS (BARCELONA 1367, LLEIDA 1383).

• A CATALUNYA EL AVALOTS ANTIJUEUS DE 1391 GAIRABÉ VAN POSSAR FI AL JUDAISME BARCELONÍ I TAMBÉ A LES NOSTRES TERRES. AQUEST AVALOTS PORTAVEN COMPTE I RAÓ DE LA PRÈDICA DE L’ARXIDIACA DE SEVILLA (1391) QUE DESPRÉS D’ENFURISMÀ ALS GENTILS CONTRA EL JUEUS VA PROVOCÀ EL 04/06 UN ATAC MASSIU AL CALL DE LA CIUTAT ON 23 SINAGOGAS VAN SER DESTRUÏDES O CONVERTIDES EN ESGLÉSIES I ÉS VAN SAQUEJAT LES CASES DELS JUEUS SEVILLANS.

• L’ESCLAT BRUTAL DE VIOLÈNCIA SEVILLÀ, ÉS VA ESTENDRA DE SEGUIDA A CASTELLA: ELS CALLS DE CORDOVA, TOLEDO, CONCA, BURGOS, SEGOVIA, SORIA, VAN SER ATACATS I DESTRUÏTS. A PRINCIPIS DE JULIO DE 1391, VAN ENTRAR A CATALUNYA I VAN SER, SEMBLA, MOLT MÉS CRUENTS DE FORMA Y MANERA QUE VAN DESAPAREIXA ELS TRES CALLS MÉS IMPORTANTS DEL PAÍS: BARCELONA, VALÈNCIA I CIUTAST DE PALMA.

• LA HISTÒRIA ENS DIU QUE ELS AVALOTS DE 1391 VAN SER MOLT DESIGUAL AL NORD DE CATALUNYA (LA SEU D’URGELL NO HI VA HAVER-HI CAP PERSECUCIÓ I TAMPOC A BESALÚ. ENCARA QUE PUIGCERDÀ ELS VA PATIR, A CASTELLÒ D’EMPÚRIES EL COMTE VA DONAR PROTECCIÓ).

• A LA CORONA DÁRAGÓ, EL JUEUS DE FRAGA VAN HAVER DE PAGAR PER SOBREVIURE Y, EN GENERAL LES COMUNITATS JUEVES ARAGONESES VAN SALVAR-SE DELS ATACS GRÀCIES AL RABÍ BARCELONÍ HASFDAY CRESQUES (GRAN RABÍ DE SARAGOSSA). AIXÍ EL CALL DE JACA VA SER ASSALTAT I PARCIALMENT INCENDIAT, ELS DE AÏNSA, BARBASTRE, TAMARITE DE LLITERA, TEROL, CALATAYUD, OSCA I LA MATEIXA SARAGOSSA, ENCARA QUE AMENAÇATS VAN REBRE LA PROTECCIÓ DEGUDA.

EL 1492 L’EXPULSIO DEL JUEUS DE LA SEVA SEFARAD: ¿SE’N VAN ANAR?

• LA DESAPARICIÓ DELS GRANS CALLS JUEUS A CATALUNYA ARRAN DELS FETS DE 1391, JUNT AMB LES CONVERSIONS AL CRISTIANISME VAN COMPORTAR UNA PÉRDUA D’INGRESSOS REIALS I AIXÍ ELS JUEUS CATALANS EMPOBRITS I AMENAÇATS CONSTANTMENT, EL SEGLE XV VA SER PER ELLS EL DEL DESEMPAR GENERAL I EL D’UNA DECADÈNCIA DEMOGRÀFICA, PROFESIONAL I INTEL.LECTUAL.

• AQUESTA DEBILITAT L’APROFITAR L’ESGLÉSIA QUE A TRAVÉS DEL FRARES PREDICADORS I LA DE BENET XIII PER LIQUIDAR LA MINORIA JUEVA (TANT PERNICIOSA PER ELLS), ENCARA QUE EL CONVERSOS FOREN UN GRAN PROBLEMA JA QUE NASQUEREN ELS FALSOS CONVERSOS, PER SER EL DEL GRAN ESCÀNDOL DELS CRISTIANS VELLS I D’UNA PART DELS CRISTIANS NOU QUE NO PODIEM ESPULSAR-SE L’ESTIGMA DE SER CONSIDERATS ENCARA COM A JUEUS, I AIXÌ ATACAREN ALS SEUS ANTICS GERMANS DE RELIGIO (TORTOSA 1392).

• FERRAN II D’ARAGÓ I ISABEL I DE CASTELLA PER VIGILAR DE PROPS AQUESTS I NOUS ALDARULLS A PROPOSTA DEL CARDENAL CISNEROS (ANTIJUEU FORIBUND) VAN INSTITUIR ELS TRIBUNALS DE L’INQUISICIÓ, QUE PRESSIONAREN ALS REIS CATÒLICS PERQUÈ D’UNA MANERA DRÀSTICA ACABESSIN AMB EL PROBLEMA JUEU A LA PENINSULA EXPULSANT-LOS DEL PAIS I AIXÌ DESPRÈS DE LA CONQUESTA DE GRANADA (02/01/1492), VAN PROMULGAR L’EXPIDITIO EDICTE D’EXPULSIÓ (31/03/1492) SOTA EL DILEMA “CONVERSIÓ O EXILI”.

• ELS JUEUS CATALANS VAN DISPOSAR DE TRES MESOS PER ESCOLLIT UNA O ALTRA PART DEL DILEMA, LA MAJORIA VAN DECIDIR QUEDAR-SE I CONVERTIR-SE, PER AIXÒ ES PERTINEN LA PREGUNTA ¿SE’N VAN ANAR? LA RESPOSTA TE CONSEQÜENCIES: NOMÉS HO VAN FER UNS POCS, ELS ULTIMS, ELS TOSSUTS, ELS VALENTS, ELS QUE VAN PODER, ELS QUE VAN SOBREVIURE A L’ESPOLI, A LA MISERIA I A UN LLARG VIATGE AMS DESTÍ INCERT I GAIRABÉ TAN PERILLÓS COM QUEDAR-SE.

• FENT UN PAS ENRRERA L’ARRIBADA DE LA DINASTÍA DELS TRATÀMARA A CATALUNYA DESPRÈS DEL COMPROMÍS DE CASP, VA COMPORTAR QUE JUAN II, APLIQUÉS LES LLEIS ANTIJUEVES CASTELLANES AL NOSTRE PAIS I QUE EN BENET XIII ORGAZNITZÉS A TORTOSA UNA DISPUTA PÙBLICA CONTRA EL JUEUS I AMB EL JUEUS QUE VA DURAR DOS ANYS QUE VERSÀ SOBRE LES SETZE TESIS PRESENTADES PEL CONVERS JERÒNIM DE SANTA FE QUE VOLIAN PROVAR L’ARRIBADA DEL MESSIAS EN LA FIGURA DE JESÚS DE NATZARET. VAN GUANYAR LA DISCUSIÓ ELS CRISTIANS DESPRÈS DE PRESSIONS DE FAM SOBRE EL REPRESENTANTS JUEUS, AQUELL ANY DE 1414 SE’L CONEGUÉ PER L’ANY DE L’APOSTASIA PEL NUMERO DE CONVERSOS QUE VA PROVOCAR A LA CORONA D’ARAGÓ I A CATALUNYA.

• COM A CONSEQÜENCIA I ARRAN DE LA DISPUTA DE TORTOSA, LES DONES JUEVES CATALANES VAN HAVER DE PORTAR LA RODELLA DISTINTIVA AL FRONT.

• LES CORTS DE CALATAYUD DE 1461 VAN ADOPTAR MIDES CONTRA ELS PRESTADORS JUEUS TOT I PROHIBINT-LIS SEVERAMENT LA USURA, ACORDAREN TAMBÉ OBLIGAR ALS JUEUS, CADA PRINCIPI D’ANY, A JURAR QUE DIRIEN LA VERITAT EN ELS JUDICIS, JURAMENT QUE EL TENIEN QUE FER A LA PROPIA SINAGOGA EN PRESÈNCIA DE LES AUTORITATS CRISTIANES I EM ELS ROTLLOS DE LA TORÀ LLIGATS AL COLL

• EL REGNAT DE JOAN II TOT I LES VEXACIONS ANTEIRORS VA SER PROU LIBERAL I BENEVOLENT,FOU UN MOMENT DE RESPIR ALS CALLS QUE QUEDAVEN, PER AIXÒ A LA MORT DEL REI (19/01/1479) VA SER UN COP DUR PELS JUEUS CATALANS I ES VAN PRODUIR POMPOSOS I SOLEMNES FUNERALS PER HONRAR LA MEMÒRIA DEL MONARCA

¿FOU FERRAN II D’ARAGO, REI CATÒLIC, D’ORIGEN JUEU?

EXPLICACIÓ HISTÒRICA

EN JOAN II, PARE D’EN FERRAN II, S’HAVIA CASAT EN SEGONES NUPCIAS AMB LA NOBLE CASTELLANA JUANA ENRIQUEZ, QUE DONÀ A LLUM AL FUTUR FERRAN II EL CATOLIC I, AQUESTA ERA NETA D’ALONSO ENRIQUEZ, PRIMER ALMIRALL DE CASTELLA, PERÒ FILL DE UNA JUEVA ANOMANADA PALOMA (¿?) I D’AQUÍ ARRANCA LA LLEGENDA DEL ORIGEN JUEU DEL FUTUR FERRAN II (ELL ERA LA TERCERA GENERACIÓ) A QUI S’ANOMENAVA “EL PALOMINO” I TAMBÉ NASQUÈ LA TEORIA JUEVA DE QUE EL RABÍ, BANQUER, I RECAPTADOR MAJOR DE CASTELLA, EL JUEU ABRAHAM SENIOR DE SEGOVIA, HOME CLAU EN LES NEGOCIACIONS DEL MATRIMONI DE LA PRINCESA ISABEL AMB FERRAN D’ARAGÓ, APOSTÉS DECIDIDAMENT PEL “PALOMINO”: “... PERQUÈ ES EL NOSTRE GERMÀ, DE LA NOSTRA CARN, I ES AQUEST QUE ESCULLIREM PER A ELLA, CAR A NÓS ENS SEMBLA BÉ...” (CRONISTA JUEU GREC, ELIAHU CAPSALL (1483-1555)). TAMBÉ FOU DECISIU EL TRESORER REIAL D’ARAGÓ A SOU D’EN JOAN II EL CONVERS PEDRO DE CABALLERIA QUE PORTAR PARCIALMENT LA DOT PACTADA PER A ISABEL DE CASTELLA. AIXÌ DONS TOT ES VA SIGNAR I SEGALLAR ENTRE JUEUS I CONVERSOS.

LA SITUACIÓ JUEVA A LA CONFEDERACIÓ CTALANOARAGONESA

LA CORT DE ISABEL I I DE FERRAN II, FOU UNA CORT REPLETA DE CONVERSOS I JUEUS AMB ALTS CÀRRECS, PERQUÈ VAN SER DES DE L’INICI DEL SEU REGNAT GRANS PROTECTOS DE JUEUS I DE CONVERSOS: DEVANT D’ALDARULLS O DE AMENAÇES, L’AUTORITAT REIAL SEMPRE VA PROTEGIR LES ALJAMAS I CASTIGAVA LES VEXAIONS I ABUSOS ALS JUEUS, TAMBÉ, LA SEVA CORT ERA PLENA DE CONVERSOS PER O AMB FERRAN D’ARAGÓ HI HAVIA: ALFONSO DE CABALLERIA, GABRIEL SANCHEZ, LUIS DE SANTÁNGEL I AMB ISABEL DE CASTELLA HI HAVÍA EL CONVERS ANDRES DE CABRERA, MAJORDOM MAJOR I BATLLE DE L’ALCÀSSER DE SEGOVIA, EL BANQUER ABRAHAM SENIOR, ELS RECAPTADORS MEÏR MELAMED. VIDAL I ABRAHAM EBNBENISTE, YEHUDA ABEN VERGA I EL GRAN FINANCER PORTUGUÈS ISAAC ABREVANEL.

• PERÒ LES BONES RELACIONS ES COMBINAREM TAMBÉ AMB DURES MESURES DE REPRESSIÓ. LA POLITICA DE MÀ DURA CONTRA EL JUEUS ES VA TRADUIR EN L’ABOLICIÓ EL 1476 DEL PRIVILEGI DE LES ALJAMAS PER JUTJAR PLETS PENALS, AMB L’IMPOSICIÓ DE LES CORTS DE TOLEDO DE 1480 DE FER VIURE EL JUEUS COMPLETAMENT SEPARATS DELS CRISTIANS EN BARRIS A PART, AMB LA CREACIÓ DELS RIGOROSOS TRIBUNALS DE L’INQUISICIÓ DEL 1480 PER PERSEGUIT ELS CONVERSOS QUE JUDAÏTZAVEN, LA PROMULGACIÓ DE L’EDICTE D’EXPULSIÓ DELS JUEUS D’ANDALUSIA EN 1483 QUE FOU UN ASSAIG DEL DE 1492.

• ELS REIS CATÒLICS VAN SIGNAR TRES VERSIONS DIFERENTS DE L’EDICTE D’EXPULSIÓ DEL JUEUS DE 1492. LA PRIMERA VA SER REDACTADA PER L’INQUISIDOR GENERAL DE CASTELLA EN TOMÁS DE TORQUEMADA DE VALLADOLID I PORTA DATA DE 20/03/1492 HAVENT-SE SIGNAT A SANTE FÉ DE GRANADA, I FOU DIRIGIDA AL BISBE DE GIRONA, LA SEGONA, BASADA EN LA PRIMERA VERSIÓ, TAMBÉ FOU SIGNADA A GRANADA (SIGNADA PER FERRÁN I ISABEL EL 31/03/1492 I ERA VÀLIDA PEL RIALME CASTELLÀ; I LA TERCERA SIGNADA EN LA MATEIXA DATA, NOMÉS PER FERRAN, DIRIGIDA A LA CORONA D’ARAGÓ (CONFEDARACIÓ CATALANO-ARAGONESA), I EL SEU REDACTAR ES MÉS DUR I OFENSIU.

• A LA CORONA D’ARAGÓ NOMÉS VA MARXAR UNA PETITA PART DE LA POBLACIÓ JUEVA, AL REILME DE VALÈNCIA Y EL DE MALLORCA TAMBÉ VA SER MINCE L’EXILI Y AL PRINCIPAT DE CATALUNYA QUEDAVEN POCS JUEUS REPARTITS EN ALJAMES PETITES.

LA DEMOGRAFIA JUEVA A LA CONFEDERACIÓ CATALANOARAGONESA

• RECAPITULACIÓ: LA POBLACIÓ JUEVA ABANS DE 1492 A LA CONFEDARACIÓ CATALANOARAGONESA DEBÍA RONDAR ELS 50.000 JUEUS (UN 5% DEL REINO DE ESPAÑA). XIFRA LLUNYANA I CUASI TRIPLICADA EN ELS SEGLES XIII I XIV, ABANS DE LA PESTA DE 1348.

• MALAURADAMENT NO SAVEM QUANS JUEUS VAN MARXAR EL 1492 DE LA CONFEDERACIÓ, LES DARRERA INVESTIGACIONS ENS PORTEN A INSINUAR UNA XIFRE APROXIMADA DE NOMÉS 10.000 (D’ARAGÓ 8.000, 1.500 DEL PRINCIPAT, 500 DEL REILME DE VALÈNCIA I UN NUMERO MOLT PETIT DEL REILME DE MALLORCA), LA RESTA UNS 40.000 (EL 80% DE LA POBLACIÓ JUEVA, DE LA CONFEDARACIÓ ÉS VA CONVERTIR PER POGUER QUEDAR-SE A CASA (MAI MÉS BEN DIT) O PERQUÈ DESGRACIADAMENT NO DISPOSAVEN DE MITJANS PER DEIXAR-LA I EXILIAR-SE. ELS JUEUS DE LA CATALUNYA NORD DEL ROSSELLÓ I DE LA CERDANYA VAN MARXAR UN ANYS DESPRÈS EL 1493 EN RAÓ DE L’INICI DE LA GUERRA CIVIL CATALANA I DEL ANOMENAT TRACTAT DE BAIONA (PEL QUAL ES VA PERDRE EL ROSSELLÓ Y LA CERDANYA).

• DESPRÈS DE L’EXILI EL 1492 ELS JUEUS CATALANS COM EL DE LA RESTA DEL REINO DE ESPAÑA VAN PASSAR A SER ANOMENATS SEFARDITES


Volver al listado de abstracts