Volver al listado de abstracts

Respecte entre ciutadans a les vies. Nous valors socials




Acto nº 65
Tipo de acto Conferència
Fecha 12 de Febrer del 2015
Lugar Biblioteca Arùs
Titulo Respecte entre ciutadans a les vies. Nous valors socials
Realizado por Ole Thorson Jorgensen, Dr. Ingeniero y Presidente de la P.A.T.


Except:



Participar en canvis necessaris dels valors en la nostra societat. Respecte a l’altre, també a la via pública


Presentació.

L’altre dia, en una nota de currículum meu en La Veu del Carrer, FAVB, em donaven la qualificació de “ecoluterano”. Una denominació que assumeixo amb alegria. Descriu alguna dels meus rals.

Fa alguns anys el bon conegut periodista Joan Barril, me classificava en El Periódico como un “anti Hamlet”. Hamlet – de la ciutat de Helsingør on vivia uns quants anys abans de venir a Barcelona – no es un heroi meu, però em identifico amb una figura de dubtes existencials. He pogut trencar les cadenes de una ciutat-societat una mica provinciana i obrir la meva ment i veure una part del voltant amb certa perspectiva.

En les temes en els que penso i valoro, me agrada sentir que arribo a veure i a analitzar la situació amb una mica de perspectiva. Elevar la vista, elevar els pensaments des de el ras de terra.

La pressió dels voltants fa que moltes vegades ens quedem mirant just el voltant – els detalls – i oblidem que existeix un mon fora de “Verona” i no ens dona que el nostre problema es un detall en els valors que ens agraden defendre.

En la meva evolució he tingut la sort, o destinació, de representar als meus col·legues davant de la autoritat. En l’escola, a la Universitat, a la residencia estudiantil i darrerament a col·lectius mes grans com als afectats per les sinistres de trànsit (víctimes) i els vianants – que som tots. Com actual President de la Associació Espanyola de Prevenció d’Accidents i atenció a les víctimes i com membre del col·lectiu de la Federació Internacional de Vianants (President una dècada) me ha donat temps – o obligació – de pensar en el funcionament de grups de persones, les seves relacions i modes de arribar a solucions i resultats positius en aquestes relacions. Una bona guia es provar a negociar solucions.

Les negociacions per buscar resultats, normalment es tenen que plantejar – no en to absolut - però amb la convicció que es una negociació. La agressivitat hi ha que enterrar-la abans de negociar. El somriure de la cara te que ser sincer i venir de l’anima i del cor – no ser una postura artificial per quedar be en la foto.

El voltant professional

Educat professionalment com Enginyer de Camins amb un doctorat en Seguretat Viaria, ha marcat el meu camí tant professional com personal. Hi ha molts tècnics que es queden com tècnics i fan el seu treball.

En el meu cas s’ha introduït una part de la perspectiva dels temes que parlava abans. Ho intento explicar: Rebrem – com enginyers de Camins la demanda de projectar una connexió de A à B. Una part dels meus col·legues comencen amb la tira línies i es basen en una connexió mes o menys recta en el territori. El meu primer pensament es “per a qui” es te que fer la connexió?. Si hi ha vianants o ciclistes entre els usuaris es altre solució que si plantegem una autopista solament per a vehicles ràpids i de 4 rodes.

En els últims anys hem rebut uns quants cops de morts en massa en la nostra societat. Cito un par de exemples on crec que la professionalitat dels nostres tècnics no ha estat a la altura la responsabilitat i on la resposta professional no ha sigut suficient – una falta de autocrítica i falta de voluntat de millorar els serveis a la societat i els coeficients de seguretat.

L’accident en el Metro de Valencia, amb 42 morts, presumptament per una falta de senyalització i de sistemes automàtics. (es carga la culpa al maquinista). Atropello en l’estació de tren de Castelldefels (revetlla de Sant Joan). 13 morts. Culpables els morts. Estem conscient de la falta de professionalitat dels tècnics? Sense mitjana/ tanca, quant uns passatgers es poden creuar amb un tren a 140 km/h. Ave en Santiago de Compostela. Presumpte culpable el maquinista. Quasi 100 morts. Esta clar que han fallat la professionalitat de tècnics, administradors i polítics. No es pot deixar anar un tren a 200 km/h directament a un tram amb corba de 80 km/h sense sistemes de control automàtic. La dinàmica professional s’ha congelat. No es suficient estàticament i estoicament dir que la seguretat passem al tram del següent projecte. En gran part dels trams de carretera, sense prohibició de avançament, el conductor comença molts avançament amb el factor de seguretat sota 1. No coneix el reprès del seu vehicle i coneix menys la velocitat del cotxe que s’aproxima. Es te que quedar clar per usuaris de motors a la carretera, que el dret d’avançar no existeix. La llicència de matar es te que eliminar en be del germanor entre les essers humans.

L’agressivitat al carrer

Fa anys (dècades) quant en ells 90, començava a parlar dels agressius que, amb el seu cotxe, mataven o assassinaven gent pacífica en mig del carrer (sense pena seriosa per part de la societat) em deien: Ets un exagerat. Es part del progres. No estic d’acord. Matar es matar. No necessàriament es te que cenyir-se a la llei de Talió amb el castic. Es pot buscar solucions mes cristians, en acord amb el missatge d’amor i de perdonar el deutor. (Si no ho farem així, Deu no ens perdonarà). Però actualment es un perdó massa senzill per un grup de persones que en un any en España ha matat a fins a 9.000 persones amb vehicles a motor. La reprimenda es massa petita. Comentaris de: “Una falta, una multa – el agressor no volia fer mal”, em ataca les tripes. Durant moltes dècades no havia conductors a la carcel per haver matat un altre esser humà amb el arma del cotxe.

La reacció de la societat i dels polítics (primer a Europa i en especial en Suècia) ha canviat. Ara moltes persones parlen de la “visió cero”. Una societat moderna i amb respecte per la vida no admet que es maten persones en la mobilitat o que es produeixen lesions amb seqüeles permanents. Es un avanç. Però el tema domèstic del carrer es massa estret. Necessitem perspectiva i fer volar la visió cero a altres àmbits humans.

Agressivitat i atemptats.

Ens estem acostumant a acceptar l’agressió preventiu – l’atac preventiu. La guerra justa.

En el meu mon petit de la mobilitat estem exercint l’agressivitat continuada com a escala geopolític. La lluita per al territori sense cedir res a l’altre. La lluita per el temps – no cedir el pas. L’escap de l’agressivitat que portem dins i que ens han inculcat amb l’educació de la competitivitat, el arribar primer, el “time is Money”

Europa esta deixant la humanitat al costat. Europa s’ha fet vell i massa autocomplaent i amb síndrome de seguretat abans de tot. Tots tenim que passar per el control en nom de la seguretat. En aquest cas es “safety costs time” en la cua del control de seguretat. Europa i España han demostrat, a rel del atemptat recent a París – que lamento profundament – que no estén a la altura de una humanitat com ho entenc un que us parla. Amb el grit de “mes seguretat” ens posen en camisa de força. No es parla de educació o de negociació amb els altres. En aquest moment els mitjans de comunicació han deixat de parlar dels bombes que cauen en Síria, tirat per els bons aliats.

En els 60 sortia un cantautor americà (Tom Lear) que, abans que ens despertàvem de la admiració al miracle Americà, amb la resposta a tot. “Send the Marines” Envia les Marines. Me agradava la ironia, però encara no tenia consciencia de la magnitud del anunciat. Tot es arregla amb bombes i metralletes. Jo tinc el dret al meu costat i tinc dret a la autodefensa, l’atac preventiu – el somni americà, lligat amb el dret a tenir i usar armes.

Aquesta situació s’ha accentuat en els últims decennis. Estem en guerra preventiu constant. Si dubtes de la doctrina “del dret de l’agressivitat preventiu” ets un enemic del poble. Un enemic dels bons. Si vols parlar o negociar ets un tou, un covard, un perdedor. La societat occidental ha canviat la doctrina jueva de la llei de talió: ull per ull, a: Ull de l’altre abans que el teu propi ull queda afectat. L’escut protector no ens es suficient volem fer sortir nostre por – convertit en agressivitat.

Existeixen punts de llum en uns informes de la ONU, que comença a destapar accions de governs que no respecten una sèrie de drets humans. Dit d’altre manera, informes oficials que destapen tortures, informes que no solament venen de AI – “Amnisty International”. La ONU tenia que ser un fòrum de diàleg i negociacions – donar exemple. Però en moltes ocasions sembla mes un ring de boxa que un lloc de debat.

Això passa també a la via pública. Poca gent deixa passar altre amb un gest de Cavaller i amb un somriure. Tenim massa presa (de no se que).

Es normal que un conductor de moto o cotxe arranca abans de temps (en vermell) en el semàfor i pressiona o atropella al vianant que esta acabant de creuar. Complicitat d’altres conductors, i els vulnerables es porten com a bes, i comencen a córrer amb cara de culpables.

A Barcelona es registren 1300 vianants ferides i 12 morts (un al mes) els últims anys. Uds. Poden valorar si es una collita que podem pagar sense protesta i sense exigència de mes control mes estricte al comportament prepotent dels usuaris de vehicles a motor.

En temes de seguretat viaria existeix, des de fa anys un acord entre partits polítics, de no agressió i de treballar amb viso d’acords. Es nota en general, situació que esta arribant a un límit amb l’últim informe del Consell d’Estat amb respecte al Reglament General de Circulació – que porta 5-6 anys en el debat, amb pocs enfrontaments. Ara surten divergències de fons sobre els límits de velocitat integrals (Autopista, carretera y ciutat) (130/120, 90, 70-50 i 30) entre altres coses.

Els valors de conviure. Educació per la ciutadania.

Es encara estrany que la idea i el concepte que “la velocitat mata” i que “es imprescindible aplicar el “cediu el pas” en ves de forçar la teva prioritat” no es una sensació acceptat per casi tots. Una Part dels problemes de falta de conviure venen per excessiu us de drogues, psicofàrmacs o alcohol quant agafes el vehicle. S’ha intentat molta educació durant molts anys amb poc resultat. La relació entre substàncies que afecta la reacció del esser humà i us de maquines amb perill es inacceptable. No solament això. El seu us crea gran agressivitat entre persones i fa oblidar la bona educació. En alguns països, i per dècades, s’ha intentat amb la prohibició de unes quants substàncies (llei seca en EEUU, en Suècia i altres països).

Les pel·lícules que no mostren agressivitats son avorrits. La quantitat casos de agressivitat i de matar per matar en la pantalla – sense raó clara augmenta mes per mes.

En casa ens agrada unes seqüències sense grits, sense sables i sense pistoles o altres armes. Es molt difícil encontrar unes. Si no hi ha que passar als deports, on tot es competitivitat o als telenotícies on casi tot es agressivitat.

La educació no es cívica. La Educació per pantalla es agressiva i probablement compensa de sobres la educació cívica i per la ciutadania que es impartí en el sistema educatiu. Es un debat de fa segles sense solucionar. El mercat mana i defineix molt del contingut dels missatges que arriba a nens, joves, adults i gent gran. .

El debat en direcció a una societat mes pacífic s’ha reduït en aquest segle – es projecten masses lluites verbals d’altres temes que ocupa el cervell de gent bo i no tant bo.

Estem en un sistema cada dia mes laic. La ètica contingut en la religió i transmès parcialment en les escoles disminueix sense encontrar un substitut en la educació per la ciutadania o per missatges nous, suficientment potents.

Els manaments ancestrals.

Ens els anals de l’historia de l’home hi ha grans contradiccions. El 5º manament: “No mataràs” no hem entès. En molts llocs matem en nom de la societat (pena de mort, guerres) o de les creences (religió). Una cosa es que un solo esser humà es pot nebular perdre el vernís de l’après i de l’educació. Altre cosa es quant grups de ciutadans o la organització dels grups (estats, ONU, etc.) mata amb decisió al veí. Com esser hem institucionalitzat l’agressió letal a individues i a altres grups. En els sistemes de educació escolar es posa com exemple de bona acció les batalles d’atac a altres grups d’essers. Les mandataris de aquestes matances es veneren sovint com herois. No es condemna la violència a altres essers de l’espècie. No m’agrada massa aquesta forma d’educació.

La maçoneria

La maçoneria es una agrupació fraternal entre essers humans. En aquest cas es pot usar la etiqueta Esser Humà – en principi sense restricció dins de l’Ordre maçònic. La relació fraternal no tenia que ser com la relació entre Abel i Caïm). No es pot “eliminar” un germà. Es te que promocionar la relació fraternal amb amor. El problema per alguns maçons ve quant estén en la societat civil-profà. Allí, uns tenen dificultats de continuar amb l’esperit bàsic maçònic i canvien l’ordre de les prioritats. Posen sovint obediència a l’estat davant de la regla de la fraternitat entre germans – entre essers humans. Si a demés pertanyem a una religió que predica pau i amor entre humans, el problema personal pot augmentar.

Amb inspiració maçònica tenim institucions com la Creu Roja, les regles de comportament en guerres de Ginebra (que parcialment em sembla una perversitat), les declaracions dels drets humans de la ONU. (Últimament el Papa Francesc ha afegit un pensament important “no es pot matar en Nom de Deu”). Hi ha mes, però son com gotes al mar. No es suficient per canviar les lluites de poder, i les lluites de amassar mes diners i or en poques mans.

Lo que falta es una postura mes clara dels grups de maçons a voltant de la terra i dels representants religiosos que ja hi ha prou de batalles, de guerres, de matar a altres. Necessitem postures de veus mes altes. Basta de Matar.

En un aspecte la societat Sueca ha fet un clar avanç: La “visió Cero”. “En una societat moderna no es pot permetre de perdre vides i sofrir seqüeles permanents per l’agressivitat a la societat”.

En la meva societat natal (Dinamarca) tenim un concepte creat des de fa quasi 200 anys (1820) per Niels Frederik Severin Grundtvig (Escriptor, Teòleg poeta i molt mes). Ha posat en un poema el “certificat de baptisme” del estat del benestar social: “Pocs tenen massa i menys no tenen suficient”.

Un dels meus desitjos es participar en els debats de valors millors a la societat on visc. Fer una mica mes realitat aquest concepte de Grundtvig i evidentment aconseguir mes germanor i pau entre la gent en general. Un dels treballs que forma part de la meva activitat es la de la Prevenció d’Accidents de Trànsit i també de millorar les condicions dels vianants a Catalunya, España i el mon.

Valors en la convivència

El primer treball per expressar les meves sensacions com aprenent en la Maçoneria (fa casi 30 anys) es deia: “Cediu el pas”. Un dels valors que llavors i ara me sembla una pedra base en la construcció dels valors humans. Deixa la agressivitat. Intenta ser amable i no intenta imposar-te, però convèncer a l’altre amb l’exemple. Això també val en el gest que teníem que fer moltes vegades a diari: cedir el pas a un vianant en un pas de vianants.

Si pretens córrer massa tens totes les punts per convertir-te en un matador – i no especialment ric. A de mes perds les punts del permès de conduir i tens totes les cartes per convertir-te en vianant. Un cercle que se esta tancant.

Me graderia poder comptar amb vosaltres en part del treball per crear un ambient en la mobilitat - i en el mon - menys agressiu i més fàcil on conviure.

Ole Thorson

Nikolai Frederik Severin Grundtvig
(1783 - 1872)
Escriptor, Teòleg, poeta Danès


Volver al listado de abstracts